CRÒNICA de les "I JORNADES FEMINISTES DE LES COMARQUES CENTRALS" - Bocairent, 18 de juny de 2016

Dissabte 18 de juny es van celebrar a Bocairent les I Jornades Feministes de les Comarques Centrals, titulades “Sororitat, Empoderament i Treball en Xarxa”, organitzades per l’Associació local Més que Dones.

Amb la col·laboració de la regidoria d’igualtat de l’Ajuntament de Bocairent i de l’Associació Dones de Xirivella en acció, la setmana anterior s’havia inaugurat l’exposició “Camí cap a la Igualtat”, no s’hi podia trobar un marc millor per a celebrar les jornades. Dones nascudes fa més de dos segles, amb les que encara, hui en dia, podríem conversar i lluitar conjuntament.

Començava el dia amb la rebuda a les assistents: encontres, reencontres, trobades cara a cara, converses amb la Heidi Braun, reconeguda llibretera feminista que ens va acompanyar al llarg del matí. Va ser un plaer. Res millor per començar el dia amb bones energies.

Posteriorment, i durant gairebé dues hores, les diferents associacions que ens acompanyaven es van presentar i explicar, les seues lluites diàries.

Associacions que comencen com el cas de les nostres veïnes de Banyeres de Mariola, «Mariola Violeta; amb vora 60 components. «Aldea Violeta» la segona en presentar-se, explicava que a hores d’ara no estaven gaire actives, però que no per això desanimades deixaven de participar i trobar-se amb altres dones de la comarca.

En tercer lloc, el «Col·lectiu de Dones Malva», agrupació formada al 1994, ens presentava la seua nova web (www.donesmalva.com) i compartien amb la resta les seues experiències i activitats realitzades al llarg d’aquests 22 anys de lluita.

Posteriorment, les Merudes d’Ontinyent, l’associació més jove participant a les jornades, ens explicaven la seua manera de funcionar i organitzar-se. Nascudes a partir de l’assemblea dels Joves Meruts, comparteixen espai a Ca la Mera i les seues activitats estan orientades cap a la joventut.

Mentre les diferents associacions s’anaven presentant començava a produir-se un debat ben interessant, la dificultat d’integrar a dones de diferents edats amb una mateixa lluita. Un nou repte a considerar.

A l’acabar les Merudes, eran el torn de les Xateba, que conjuntament, amb l’Espai Feminista d’Esquerra Unida, ens contaven les seues experiències i començava un altre debat: dones que havien fet el pas cap a la política i a més, provenen d’espais associatius i feministes. Els ho posem fàcil o pel fet de ser dones els exigim molts més resultats en poc temps?

Ja anavem tard, pel que respectava a l’horari programat, però faltava encara presentar-se l’associació «Homes valencians per la igualtat», que encara que estan en procés de constitució, ja han organitzat activitats i tenen molts reptes per endavant. Per últim, era l’associació Més que Dones en explicar el per què de la seua creació i les ganes de celebrar aquestes jornades, des de feia molt de temps. Trobar-nos i conèixer-nos és fonamental per establir aquesta sororitat tan necessària entre nosaltres.

Després del descans i de comentar les primeres impressions, començava el taller impartit per Coto Talens, dona extraordinària com poques i amb un SI tan gran sempre que li demanes qualsevol col·laboració, que no hi ha paraules per descriure-la. Escoltar-la és un plaer i així va ser.

Va parlar sobre la necessitat d’empoderament de les dones, per què aquest empoderament crea el treball en xarxa, i això al fi i al cap, és la sororitat: la capacitat de treballar plegades, de buscar un objectiu comú i treballar-hi fins aconseguir-lo.

El taller no podia acabar d’una altra manera: les cadires van canviar de lloc, es va crear un cercle a la Sala Joan de Joanes on després d’escoltar a Coto, teníem ganes de compartir les nostres inquietuds, de fer preguntes, comentar pensaments...

Com sempre passa amb els tallers de Coto, no tens mai prou, sempre et queda la sensació que aquell moment no pot acabar. Però tot acaba i ens esperaven per dinar.

Un gran moment el dinar, tot i que anàvem amb presses, per què havíem de continuar de vesprada, necessitàvem un moment d’esbarjo, de somriures, de complicitats, de records i de creació de nous records...Dones fantàstiques, totes i cadascuna d’elles.

La vesprada semblava que costaria, feia molta calor, havíem dinat massa i molt bé al Ravalet, així que, per què no dir-ho, necessitàvem un descans, més que un taller. Però Adriana Pastor i Granell, amb la seua veu pausada i tranquil·la, les espelmes i de més, ens va inspirar.

Amb l’energia contagiada ens vam repartir en grups per treballar millor i poder parlar tranquil·lament, ens vam conèixer una mica més, que al cap i a la fi, per això ens havíem trobat.

Amb les conclusions, abraçades, somriures i llàgrimes feren la seua aparició, els moments compartits, les complicitats, els debats, havien creat una xarxa entre les assistents i s’havia d’expressar tot aquell sentiment.

El dia no podia acabar de millor manera: les companyes de les Vagidonasses d’Alacant, compartiren els seus particulars «Monòlegs de la Vagina» d’Eve Ensler amb les participants de les jornades i totes aquelles persones que van voler assitir. De fet, conjuntament amb l’exposició eren els dos actes oberts al públic en general.

Unes jornades molt especials, que ajudaran a crear xarxa entre les diferents associacions de la comarca; jornades que ens fan créixer conjuntament i que ens donen energia per a continuar lluitant. Contentes per les reflexions i debats creats, amb molta il·lusió per començar a preparar la segona edició.

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2013 - Dia Internacional per l’Eradicació de la Violència vers les Dones

Un altre any ens trobem a aquesta Plaça per commemorar el dia Internacional per l’eradicació de las violència vers les dones. Enguany hem volgut animar als nostres companys, amics, fills i veïns de Bocairent,  a implicar-se de manera més activa en la lluita contra aquesta lacra social, ja que és un problema d’alguns homes, violents, que maltracten i assassinen a dones. Un altre any hem de recordar les 51 dones assassinades durant l’any 2013...A què esperem per unir esforços i acabar amb aquest problema?

La violència contra les dones té moltes formes i nivells d’intensitat. La més visible són el nombre d’assassinats al llarg de l’ any, que van acumulant-se en les últimes dècades de manera alarmant, arribant a xifres que l’ONU considera pròpies d’una pandèmia mundial. Podem parlar de ‘terrorisme masclista’. Tenim una llei integral pionera, però que no està resultant efectiva per què no se l’ha dotada del pressupost ni dels recursos necessaris, sobre tot en l’apartat dedicat a la prevenció i atenció de les víctimes, que moltes vegades són revictimitzades i depenen de les  escasses ajudes assistencials per sortir d’eixa situació de dependència econòmica del seu agressor.

Per part dels governants estem trobant-nos en situacions que ens retornen a molts anys enrere, com la manera de comptabilitzar les víctimes, el protocol per decidir si hi ha o no maltractament físic, un ingrés hospitalari de 24 hores!!!!, etc...És cada vegada més difícil perseguir el maltractament psicològic que deixa seqüeles tant greus com el físic. El maquillatge de les xifres, les retallades camuflades en vàries partides pressupostàries dificulten l’obligació dels poders públics d’atendre aquestes situacions.

A més, la reforma de l’administració local elimina la competència dels municipis de prevenció i atenció a les dones que pateixen violència de gènere, eliminant els recursos de proximitat que actualment hi ha a molts municipis.

Els pressupostos destinats a la violència de gènere han disminuït en 2 anys més d’un 40%, no és d’estranyar, doncs, que cada vegada hi haja més casos de dones assassinades, sense haver denúncies prèvies. La taxa d’atur femení és bastant més elevada que la masculina, així és que, mentre les dones no puguen ser independents econòmicament, serà molt més difícil que s’atreveixen a denunciar.

A més de la disminució del pressupost destinat directament a la violència de gènere, també hem de tenir en conter la reforma educativa. Una reforma que ha eliminat l’assignatura d’educació per la ciutadania, per tant, han fet fora del currículum escolar l’educació per la igualtat i a més han tornat a incloure l’assignatura de religió com avaluable, imposant un model únic de família, el tradicional. Continuen deixant la coeducació fora del sistema escolar.

Per a que una dona siga capaç de denunciar el seu maltractador, I DE INICAR UNA NOVA VIDA SENSE VIOLÈNCIA, ha d’estar segura que disposa d’una xarxa social que reaccionarà en el mateix moment de la seva denúncia; però això, no passa en realitat, les dones tenen por, por a denunciar, i això moltes vegades els costa la vida.

Actualment, només es prenen mesures de protecció en un 50% de les denuncies i això deixa a les dones que s’atreveixen a donar el pas  de denunciar en situació d’indefensió i desprotecció. I només es denuncia un 30% dels casos, el silenci respecte a la violència continua sent molt gran.

Seguirem reclamant els nostres drets, DENUNCIANT LA INJUSTICIA TANTES VEGADES COM FAÇA FALTA, i buscarem la complicitat de TOTA LA SOCIETAT,  de homes i dones que realment creiem que una societat més igualitaria i justa és possible, i sobretot lliure de violència vers les dones. 

Seguirem treballant, perquè estem segures i segurs que ens queden molts 25 de novembre que commemorar...

RECORDA: EL TEU SILENCI ET FA CÒMPLICE.

Associació Més que Dones

Bocairent, 25 de novembre de 2013

FORA ELS VOSTRES ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS

El 95% dels líders de grups antiavortistes són homes i curiosament el 100% d'ells mai es veurà en situació d'avortar. En aquestos grups d'opinió trobem un discurs que considera la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) com una mena de caprici, i sembla tenir com un dels seus suposats que si la llei facilita la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs), les dones anirem a avortar en massa.

Els drets sexuals i reproductius són una reivindicació històrica del moviment feminista. La primera llei que legalitza l'avortament a Espanya és de 1937, sent ministra de Sanitat de la República, Federica Montseny. Amb la dictadura franquista, aquesta llei, igual que la del divorci i altres lleis que ampliaven els drets de ciutadania de les dones, va ser derogada. Durant la transició, amb el ressorgiment del moviment feminista, aquesta demanda torna a entrar en l'agenda política i culmina el 1985 amb l'aprovació de la Llei de l'avortament, una llei que legalitzava l'avortament en 3 supòsits: greu malformació del fetus, perill per la salut física de la mare o per a la salut psicològica. Aquest tercer supòsit, els motius psicològics, van ser el gran colador per legalitzar les IVE; però és que realment, assumir una maternitat no desitjada, no causa un dany psicològic a la mare?

L'actual Llei de Drets Sexuals i Reproductius, també anomenada pels sectors ultraconservadors la Llei Aído (recordeu que teníem una Ministra d'Igualtat?), substitueix els supòsits, pels terminis, legalitzant totes les IVE abans de les 12 setmanes de gestació, i contemplant tots els supòsits de l'anterior llei. Ampliava els drets sexuals i reproductius, a més de l'avortament, tractava sobre la planificació familiar i l'educació sexual a l'escola. És una llei progressista, respectuosa amb les necessitats de les dones i en consonància amb altres lleis europees; els drets sexuals i reproductius són drets humans, però sembla que això, als sectors reaccionaris ultra catòlics no els va agradar en absolut i des de que es va aprovar la llei van començar a plantejar recursos a la mateixa, sobretot perquè considerava que a partir dels 16 anys les menors podien avortar sense consentiment dels seus pares (quan el dret canònic fixa l'edat mínima per casar-se a 14 anys d'edat). Aquest recurs encara no ha estat resolt pel Tribunal Constitucional.

Sembla que per a certs grups de pressió, qualsevol conquesta que supose l'ampliació dels drets i més si es tracta de les dones, és una espècie d'atemptat cap a l'ordre establert. Veiem com més enllà d'ideologies i religions, la majoria de les dones estan a favor d'aquesta llei que els permet exercir el dret sobre el seu propi cos, fins i tot associacions com 'Catòliques pel dret a decidir'.

En definitiva, les dones que s'han trobat en la situació d'un embaràs no desitjat han avortat, des de sempre, en la clandestinitat i assumint riscos per a la vida i la seva salut; sobretot les que no disposaven dels mitjans econòmics com per viatjar a Londres o Holanda, i la llei actual el que fa és garantir que qualsevol dona, independentment de la seva situació econòmica, puga fer-ho, en unes condicions sanitàries adequades i de manera gratuïta, a través del conveni amb clíniques especialitzades.

La reforma de la llei que planteja Gallardón suposarà un gran retrocés en els nostres drets, en el dret a decidir sobre els nostres cossos.