II JORNADES FEMINISTES DE LES COMARQUES CENTRALS - LIDERATGE FEMENÍ

Després de l'èxit de les I Jornades, al juny de 2016, aquest any seguim amb més il·lusió si cap!
Ara més que mai, necessitem treballar, seguir fent xarxa, fent Comarca, fent País i FEMINISTA!!

El proper dissabte 21 d'octubre, ens trobarem a l'Institut d'Educació Secundària de Bocairent, per a celebrar les II Jornades!!
Aquest any treballarem el "LIDERATGE FEMENÍ". Aquest será el programa:

MATÍ:
9:30 - Acreditacions
10:00 - Conferencia de Coto Talens: LIDERATGE FEMENÍ
12:00 - Pausa - Café
12:30 - Presentació del Projecte Encontres Feministes Intergeneracionals (EFI)

14:00 - Dinar

VESPRADA:
16:00 - Tallers (farem 3 grups)
18:00 - Conclusions finals
19:00 - Show "Género Fresco", a càrrec de Patricia Sornosa.

De vesprada, hem preparat tres tallers diferents, per tant, haureu d'elegir. No tenim cap problema, perquè aquest any les jornades se celebraran a l'IES de Bocairent, així que per espais no será! ;)

1.- TALLER DE TEATRE EMPODERAR-SE I PERCEBRE'S COM A SUBJECTE HISTÒRIC DE DRETS, a càrrec de Verónica Pastor i Joana Valls.

Com ho farem? Amb tast vivencial i teòric del Teatre de les Oprimides mitjançant alguns dels seus jocs i tècniques (Teatre Imatge i Teatre Fòrum). Per conèixer les seves bases ètiques i provocar la anàlisi a través de l'expressió corporal, plàstica, sonora i verbal.

Triem el teatre com mecanisme de transformació social. Des d’un procés tant individual com col·lectiu. On l'art es el llenguatge utilitzat per a visibilitzar, comprendre i qüestionar-nos les nostres realitats.

 Tot per  trobar col·lectivament maneres  de superar les opressions que sofreixen les dones, ampliant la mirada, assajant i creant possibles alternatives amb intenció de promoure la igualtat en les relacions de gènere.

2.- TALLER L'ESTRATÈGIA DE LES COMPLICITATS, a càrrec de Coto Talens.

En la IV Conferencia Mundial de las Mujeres de Beijing (1995) se acuñó el término de empoderamiento para referirse a la necesidad de participación de las mujeres en los procesos de toma de decisiones. El acceso a los espacios de poder político y el refuerzo de los liderazgos en los diversos movimientos asociativos se presentaban como elementos clave en la búsqueda de una utopía: una nueva cultura de paz y desarrollo basada, entre otras cosas, en la construcción de relaciones de género igualitarias. Pero el debate estaba servido. Los nuevos retos del siglo XXI evidencian la necesidad de un enfoque diferente: la toma de conciencia del poder que, tanto individual como colectivamente, acumulan las mujeres y que tiene que ver con la restitución de su autoridad. Aparece entonces el enfoque multidimensional del empoderamiento.

Beauvoir, Foucault, Lagarde, Maturana, Saucedo, Freire, Puigvert, Bauman, Arendt, Max-Neef, Pinkola, Montero… nos inspiran procesos individuales que, al abrigo de los grupos de apoyo, terminan por confluir en los espacios del poder asociativo. Las redes y plataformas que conforman el movimiento feminista representan con efectividad, tanto su capacidad propositiva como el poder de la reivindicación y la denuncia. Las mujeres que lideran en los ámbitos de la política, economía, tecnocracia, etc... tendrán que decidir si quieren asumir su poder… entretejiendo complicidades...

3.- TALLER CONSELLS LOCALS, a càrrec de Mar Vicent.

Constitució i dinamització dels Consells Locals de Dones, com a eina de participació ciutadana.

Quan acabem els tallers i després de concloure les jornades, gaudirem de l'espectacle "Género Fresco", a càrrec de Patricia Sornosa.

Sinopsis: Patricia Sornosa, último fichaje de Comedy Central, extrae su comedia buceando entre la basura humana.

Esta cabeza rapada del humor viene dispuesta a hacerte reír mucho. Y a asustarte un poco.

Presenta su espectáculo “Género fresco” en el que ofrece, envuelto para regalo, un muestrario de los asuntos que más le irritan.

Disfruta de su humor combativo y sus arranques de ira en este show apto para público adulto.

VOS ESPEREM!!

Formulari Inscripció II Jornades Feministes de les Comarques Centrals - CLICK!!  

Preu: 15€ (Jornades, dinar i materials)

Banc: ES84-2045-6011-2530-0011-5176

CRÒNICA de les "I JORNADES FEMINISTES DE LES COMARQUES CENTRALS" - Bocairent, 18 de juny de 2016

Dissabte 18 de juny es van celebrar a Bocairent les I Jornades Feministes de les Comarques Centrals, titulades “Sororitat, Empoderament i Treball en Xarxa”, organitzades per l’Associació local Més que Dones.

Amb la col·laboració de la regidoria d’igualtat de l’Ajuntament de Bocairent i de l’Associació Dones de Xirivella en acció, la setmana anterior s’havia inaugurat l’exposició “Camí cap a la Igualtat”, no s’hi podia trobar un marc millor per a celebrar les jornades. Dones nascudes fa més de dos segles, amb les que encara, hui en dia, podríem conversar i lluitar conjuntament.

Començava el dia amb la rebuda a les assistents: encontres, reencontres, trobades cara a cara, converses amb la Heidi Braun, reconeguda llibretera feminista que ens va acompanyar al llarg del matí. Va ser un plaer. Res millor per començar el dia amb bones energies.

Posteriorment, i durant gairebé dues hores, les diferents associacions que ens acompanyaven es van presentar i explicar, les seues lluites diàries.

Associacions que comencen com el cas de les nostres veïnes de Banyeres de Mariola, «Mariola Violeta; amb vora 60 components. «Aldea Violeta» la segona en presentar-se, explicava que a hores d’ara no estaven gaire actives, però que no per això desanimades deixaven de participar i trobar-se amb altres dones de la comarca.

En tercer lloc, el «Col·lectiu de Dones Malva», agrupació formada al 1994, ens presentava la seua nova web (www.donesmalva.com) i compartien amb la resta les seues experiències i activitats realitzades al llarg d’aquests 22 anys de lluita.

Posteriorment, les Merudes d’Ontinyent, l’associació més jove participant a les jornades, ens explicaven la seua manera de funcionar i organitzar-se. Nascudes a partir de l’assemblea dels Joves Meruts, comparteixen espai a Ca la Mera i les seues activitats estan orientades cap a la joventut.

Mentre les diferents associacions s’anaven presentant començava a produir-se un debat ben interessant, la dificultat d’integrar a dones de diferents edats amb una mateixa lluita. Un nou repte a considerar.

A l’acabar les Merudes, eran el torn de les Xateba, que conjuntament, amb l’Espai Feminista d’Esquerra Unida, ens contaven les seues experiències i començava un altre debat: dones que havien fet el pas cap a la política i a més, provenen d’espais associatius i feministes. Els ho posem fàcil o pel fet de ser dones els exigim molts més resultats en poc temps?

Ja anavem tard, pel que respectava a l’horari programat, però faltava encara presentar-se l’associació «Homes valencians per la igualtat», que encara que estan en procés de constitució, ja han organitzat activitats i tenen molts reptes per endavant. Per últim, era l’associació Més que Dones en explicar el per què de la seua creació i les ganes de celebrar aquestes jornades, des de feia molt de temps. Trobar-nos i conèixer-nos és fonamental per establir aquesta sororitat tan necessària entre nosaltres.

Després del descans i de comentar les primeres impressions, començava el taller impartit per Coto Talens, dona extraordinària com poques i amb un SI tan gran sempre que li demanes qualsevol col·laboració, que no hi ha paraules per descriure-la. Escoltar-la és un plaer i així va ser.

Va parlar sobre la necessitat d’empoderament de les dones, per què aquest empoderament crea el treball en xarxa, i això al fi i al cap, és la sororitat: la capacitat de treballar plegades, de buscar un objectiu comú i treballar-hi fins aconseguir-lo.

El taller no podia acabar d’una altra manera: les cadires van canviar de lloc, es va crear un cercle a la Sala Joan de Joanes on després d’escoltar a Coto, teníem ganes de compartir les nostres inquietuds, de fer preguntes, comentar pensaments...

Com sempre passa amb els tallers de Coto, no tens mai prou, sempre et queda la sensació que aquell moment no pot acabar. Però tot acaba i ens esperaven per dinar.

Un gran moment el dinar, tot i que anàvem amb presses, per què havíem de continuar de vesprada, necessitàvem un moment d’esbarjo, de somriures, de complicitats, de records i de creació de nous records...Dones fantàstiques, totes i cadascuna d’elles.

La vesprada semblava que costaria, feia molta calor, havíem dinat massa i molt bé al Ravalet, així que, per què no dir-ho, necessitàvem un descans, més que un taller. Però Adriana Pastor i Granell, amb la seua veu pausada i tranquil·la, les espelmes i de més, ens va inspirar.

Amb l’energia contagiada ens vam repartir en grups per treballar millor i poder parlar tranquil·lament, ens vam conèixer una mica més, que al cap i a la fi, per això ens havíem trobat.

Amb les conclusions, abraçades, somriures i llàgrimes feren la seua aparició, els moments compartits, les complicitats, els debats, havien creat una xarxa entre les assistents i s’havia d’expressar tot aquell sentiment.

El dia no podia acabar de millor manera: les companyes de les Vagidonasses d’Alacant, compartiren els seus particulars «Monòlegs de la Vagina» d’Eve Ensler amb les participants de les jornades i totes aquelles persones que van voler assitir. De fet, conjuntament amb l’exposició eren els dos actes oberts al públic en general.

Unes jornades molt especials, que ajudaran a crear xarxa entre les diferents associacions de la comarca; jornades que ens fan créixer conjuntament i que ens donen energia per a continuar lluitant. Contentes per les reflexions i debats creats, amb molta il·lusió per començar a preparar la segona edició.

I JORNADES FEMINISTES DE LES COMARQUES CENTRALS - SORORITAT, EMPODERAMENT I TREBALL EN XARXA

L'objectiu d'aquestes Jornades és trobar-nos presencialment, conèixer-nos, compartir, debatre i aprendre les unes de les altres. Cadascuna tenim el nostre territori d'influència, però creiem que JUNTES tenim més força. És necessari articular una Xarxa Violeta que ens comunique, sobre tot, a les feministes i col·lectius que estem entre dos grans ciutats, lluny del treball en xarxa de les grans capitals.

Som diverses, partim de posicionaments diferents, però ens uneix la lluita pels nostres drets i els feminismes.

HORARI DE LES JORNADES:

9:45h - Recepció i entrega de documentació
10:00h - Presentació de les diferents associacions
11:30h - Pausa café
12:00h - Xerrada-Taller: Empoderament, sororitat i treball en xarxa; a càrrec de Coto Talens.
14:00h - Dinar
16:00h - Taller "Assegudes al foc de la diversitat: comunicació, escoltar i transformació amb Dragon Dreaming"; a càrrec d'Adriana Pastor i Granell
18:00h - Pausa café
18:30h - Conclusions, valoració de les Jornades i cloenda.
20:00h - "Monòlegs de la vagina" d'Eve Ensler; adaptació de les Vagidonasses d'Alacant. Activitat oberta al públic en general.

Amb motiu de les Jornades hi haurà una exposició a la mateixa Sala Joan de Joanes, des del divendres 10 de juny fins al dimarts 21 de juny. El títol de l'exposició és: "Camí cap a la igualtat". 
Exposició cedida per Dones de Xirivella en Acció.


PREU D'INSCRIPCIÓ: 20€ (Inclou esmorzar, dinar, berenar i materials per a les jornades)

Pagament per transferència: ES84 2045 6011 2530 0011 5176. Recordeu cumplimentar el formulari d'inscripció.

FORMULARI D'INSCRIPCIÓ: Feu click!!

TERMINI D'INSCRIPCIÓ: fins el 10 de juny de 2016.


MONÒLEGS DE LA VAGINA

L'activitat dels "Monòlegs de la Vagina" serà obert al públic en general.
Eve Ensler, actriu estatunidenca, va escriure la primera versió d'aquesta obra el 1996, després de realitzar un seguit d'entrevistes a més de dues-centes dones.
Aquestes entrevistes giraven sempre al voltant del sexe, relacions amoroses i violència domèstica.
L'estrena de l'obra va transcórrer el 3 d'octubre de 1996 al Centre d'Art HERE de Nova York, amb un èxit rotund.
Després de passar per diferents formes i idiomes, un grup de joves del Fort Pienc (Barcelona) va decidir adaptar-la al valencià i a les nostres circumstàncies, enllaçant-ne la temàtica amb la lluita feminista.

Les Vagidonasses d'Alacant, un grup de dones que s'han trobat al Casal Popular Tio Cuc d'Alacant, han agafat aquesta adaptació i l'han duta a terme per donar una visió divertida, crítica i feminista de circumstàncies tan quotidianes que vivim les dones dia a dia. Van debutar a les Fogueres Populars i Combatives d'Alacant, l'any 2015, representació que les va constituir com a grup i les ha portat a diferents actes i festes populars. Des de llavors, la seua adaptació als Monòlegs ha anat evolucionant, incorporant i modificant el contingut i la forma de l'espectacle, per tal d'arribar al màxim de persones possible.

L'humor, la ironia i els diàlegs són les peces clau d'una obra que ha triomfat arreu del món i que han gaudit milions d'espectadors tan a USA, Sud-Amèrica i Europa.

El proper 18 de juny, estaran a Bocairent interpretant les nostres vagines i fent-nos passar una bona estona.


Organitza: Associació Més que Dones

Col·labora: Dones de Xirivella en acció, Vagidonasses d'Alacant i l'Ajuntament de Bocairent.

LES DANSES DE BOCAIRENT, A LA REVISTA BARCELLA

 

Articles publicats al número 56, Octubre 2015, de la Revista Barcella - Pobles de la Mariola, publicada a Banyeres de Mariola.
Gràcies al Col·lectiu Serrella per deixar-nos donar la nostra opinió!!

DECLARACIÓ DE LES DANSES DE BOCAIRENT COM A BÉ D’INTERÉS CULTURAL IMMATERIAL

Davant la intenció, per part de l’Ajuntament de Bocairent, de declarar les Danses de Bocairent com a Bé d’Interès Cultural Immaterial, l’Associació Més que Dones considerem que ara és l’hora d’adaptar aquestes festes al segle XXI i donar-li a les Danses de Bocairent la consideració més alta que es puga esperar d’unes festes populars i amb tanta tradició. 

Les festes locals han de ser participatives i han de transmetre a les generacions futures valors que ens permeten gaudir, any rere any, d’una societat més participativa i igualitària. 

És per això, que ens agradaria, que els Majorals de Sant Agustí, organitzadors i mantenidors de les Danses al llarg del temps donaren un pas endavant i actualitzaren les Danses. 

Qualsevol persona que conega mínimament les Danses de Bocairent sap que la seua organització a la Plaça s’estructura en base a l’estat civil de la balladora; és a dir, les dones casades van davant de les que no ho estan, encara que aquestes últimes, poden viure en parella igualment. Sembla bastant obsolet, no creieu? La societat actual, per sort, ha canviat! Les dones podem decidir si ens casem, o no; i si ens volem divorciar, també podem. Per tant, quin sentit té seguir amb aquest ordre? No seria més simple tornar a ordenar-se pel primer dia que van ixir a ballar a la Plaça? En aquesta ocasió, la tradició, no és excusa per a no fer-ho; de fet, les dones que s’han divorciat segueixen ixint a ballar; si ens guiarem per la tradició, no haurien de poder, ja que no hi ha torn... 

Per tot això esperem que amb la declaració de les Danses de Bocairent com a Bé d’Interès Cultural Immaterial, a les nostres Danses se’ls atorgue una consideració més que merescuda, però també, a totes aquelles dones que porten tota la vida ballant i com que no s’han casat, no han pogut arribar a situar-se a la part més alta del rogle.

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2013 - Dia Internacional per l’Eradicació de la Violència vers les Dones

Un altre any ens trobem a aquesta Plaça per commemorar el dia Internacional per l’eradicació de las violència vers les dones. Enguany hem volgut animar als nostres companys, amics, fills i veïns de Bocairent,  a implicar-se de manera més activa en la lluita contra aquesta lacra social, ja que és un problema d’alguns homes, violents, que maltracten i assassinen a dones. Un altre any hem de recordar les 51 dones assassinades durant l’any 2013...A què esperem per unir esforços i acabar amb aquest problema?

La violència contra les dones té moltes formes i nivells d’intensitat. La més visible són el nombre d’assassinats al llarg de l’ any, que van acumulant-se en les últimes dècades de manera alarmant, arribant a xifres que l’ONU considera pròpies d’una pandèmia mundial. Podem parlar de ‘terrorisme masclista’. Tenim una llei integral pionera, però que no està resultant efectiva per què no se l’ha dotada del pressupost ni dels recursos necessaris, sobre tot en l’apartat dedicat a la prevenció i atenció de les víctimes, que moltes vegades són revictimitzades i depenen de les  escasses ajudes assistencials per sortir d’eixa situació de dependència econòmica del seu agressor.

Per part dels governants estem trobant-nos en situacions que ens retornen a molts anys enrere, com la manera de comptabilitzar les víctimes, el protocol per decidir si hi ha o no maltractament físic, un ingrés hospitalari de 24 hores!!!!, etc...És cada vegada més difícil perseguir el maltractament psicològic que deixa seqüeles tant greus com el físic. El maquillatge de les xifres, les retallades camuflades en vàries partides pressupostàries dificulten l’obligació dels poders públics d’atendre aquestes situacions.

A més, la reforma de l’administració local elimina la competència dels municipis de prevenció i atenció a les dones que pateixen violència de gènere, eliminant els recursos de proximitat que actualment hi ha a molts municipis.

Els pressupostos destinats a la violència de gènere han disminuït en 2 anys més d’un 40%, no és d’estranyar, doncs, que cada vegada hi haja més casos de dones assassinades, sense haver denúncies prèvies. La taxa d’atur femení és bastant més elevada que la masculina, així és que, mentre les dones no puguen ser independents econòmicament, serà molt més difícil que s’atreveixen a denunciar.

A més de la disminució del pressupost destinat directament a la violència de gènere, també hem de tenir en conter la reforma educativa. Una reforma que ha eliminat l’assignatura d’educació per la ciutadania, per tant, han fet fora del currículum escolar l’educació per la igualtat i a més han tornat a incloure l’assignatura de religió com avaluable, imposant un model únic de família, el tradicional. Continuen deixant la coeducació fora del sistema escolar.

Per a que una dona siga capaç de denunciar el seu maltractador, I DE INICAR UNA NOVA VIDA SENSE VIOLÈNCIA, ha d’estar segura que disposa d’una xarxa social que reaccionarà en el mateix moment de la seva denúncia; però això, no passa en realitat, les dones tenen por, por a denunciar, i això moltes vegades els costa la vida.

Actualment, només es prenen mesures de protecció en un 50% de les denuncies i això deixa a les dones que s’atreveixen a donar el pas  de denunciar en situació d’indefensió i desprotecció. I només es denuncia un 30% dels casos, el silenci respecte a la violència continua sent molt gran.

Seguirem reclamant els nostres drets, DENUNCIANT LA INJUSTICIA TANTES VEGADES COM FAÇA FALTA, i buscarem la complicitat de TOTA LA SOCIETAT,  de homes i dones que realment creiem que una societat més igualitaria i justa és possible, i sobretot lliure de violència vers les dones. 

Seguirem treballant, perquè estem segures i segurs que ens queden molts 25 de novembre que commemorar...

RECORDA: EL TEU SILENCI ET FA CÒMPLICE.

Associació Més que Dones

Bocairent, 25 de novembre de 2013

EL MURAL DE LA VERGONYA

Ja fa temps que a l'Associació Més que Dones parlem molt sobre la violència de gènere; estem tan acostumades a que assassinen dones a casa seua que ja ni ens alarmem cada vegada que això ja passa...

Com que no sabíem molt bé com fer-ho per a que tothom siga conscient de la problemàtica, al final, vam decidir pintar aquest mural...Així podrem vore l'evolució durant l'any 2013.

De moment hem pintat 39 llaços, això són 39 dones...només amb els primers 9 mesos de l'any, i sabem que, per desgràcia, haurem d'anar afegint...què més ha de passar per a que la societat civil i la classe política reaccionen de veritat: hi ha dones que viuen amb por, que no poden ixir tranquil·lament al carrer, i clar, hi ha moltes que ja mai més ixiran...En aquestos casos la paraula "justícia" perd tot el seu significat...

A nosaltres ja no ens valen les lamentacions, necessitem expressar tota la nostra ràbia i decepció, per què no hi ha dret, per què són assassinats que, en la majoria dels casos, podríen haver-se evitat...

A continuació teniu unes quantes fotos de com va anar la pintada del mural; animem a altres associacions a fer visible la violència de gènere, siga quina siga la manera de fer-ho!

Abans d'acabar volem convocar-vos el proper DIUMENGE 22 DE SETEMBRE, al C/ Joan Beneyto Bernacer a un xicotet acte d'inauguració i homenatge a les víctimes d'aquest 2013.

Finalment agrair a Damià i a Lorena, del Col·lectiu Serrella de Banyeres de Mariola, la seua ajuda i a l'Ajuntament de Bocairent per haver-nos permès pintar aquesta paret.

Ens vegem diumenge!!

 

 

 

 

 

SOC UNA PERSONA FEMINISTA?

Ja fa temps que venim discutint a l’Associació que, últimament, entre els mitjans de comunicació i “alguns” polítics, el terme “feminista” torna a estar, podríem dir que, mal vist...

Be, també podríem dir que, de fa uns mesos cap ací, tot el que no siga estar d’acord amb les polítiques del Govern, ja siga autonòmic o central, és menyspreable. Doncs bé, nosaltres no ens resignem, SOM FEMINISTES, i sabem que hi ha molta gent que també ho és i no ho sap...

Què significa ser feminista al s. XXI?

L’article primer de la Declaració dels Drets Humans diu: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”; sona bé eh? El problema és que aquest article no es compleix al 100%. Les lleis diuen que sí, que som iguals, però les estadístiques demostren que això no és veritat: continuem guanyant menys per la mateixa feina; carreguem amb feines que ningú ens paga i moltes vegades, ni ens agraeixen; ens maten pel fet de ser dones, de voler ser lliures...continuem patint el masclisme en molts àmbits de la nostra vida i a més, les noves generacions no ens demostren que hem avançat gaire.

Llavors per què lluitem les persones feministes actualment:

• Per acabar amb el terrorisme masclista.
• Per aconseguir un mateix salari, per la mateixa feina.
• Per que no volem que ens “ajuden” a l’hora de fer les tasques de la casa; lluitem per una feina conjunta i la coeducació de les nostres filles i fills.
• Per una educació que possibilite un futur en igualtat.
• Per que exigim a les administracions que facen possible aquesta igualtat i han d’impulsar lleis que modifiquen el sector públic i privat per tal de fer efectiva aquesta igualtat.

Podríem seguir i afegir moltes altres demandes, però trobem que aquestos punts ja són un bon començament per decidir si som feministes o no? 

Què em dieu, SOU FEMINISTES?