Dissabte
18 de juny es van celebrar a Bocairent les I Jornades Feministes de
les Comarques Centrals, titulades “Sororitat, Empoderament i
Treball en Xarxa”, organitzades per l’Associació local Més que
Dones.
Amb
la col·laboració de la regidoria d’igualtat de l’Ajuntament de
Bocairent i de l’Associació Dones de Xirivella en acció, la
setmana anterior s’havia inaugurat l’exposició “Camí cap a la
Igualtat”, no s’hi podia trobar un marc millor per a celebrar les
jornades. Dones nascudes fa més de dos segles, amb les que encara,
hui en dia, podríem conversar i lluitar conjuntament.
Començava
el dia amb la rebuda a les assistents: encontres, reencontres,
trobades cara a cara, converses amb la Heidi Braun, reconeguda
llibretera feminista que ens va acompanyar al llarg del matí. Va ser
un plaer. Res millor per començar el dia amb bones energies.
Posteriorment,
i durant gairebé dues hores, les diferents associacions que ens
acompanyaven es van presentar i explicar, les seues lluites diàries.
Associacions
que comencen com el cas de les nostres veïnes de Banyeres de
Mariola, «Mariola Violeta; amb vora 60 components. «Aldea Violeta»
la segona en presentar-se, explicava que a hores d’ara no estaven
gaire actives, però que no per això desanimades deixaven de
participar i trobar-se amb altres dones de la comarca.
En
tercer lloc, el «Col·lectiu de Dones Malva», agrupació formada al
1994, ens presentava la seua nova web (www.donesmalva.com) i
compartien amb la resta les seues experiències i activitats
realitzades al llarg d’aquests 22 anys de lluita.
Posteriorment,
les Merudes d’Ontinyent, l’associació més jove participant a
les jornades, ens explicaven la seua manera de funcionar i
organitzar-se. Nascudes a partir de l’assemblea dels Joves Meruts,
comparteixen espai a Ca la Mera i les seues activitats estan
orientades cap a la joventut.
Mentre
les diferents associacions s’anaven presentant començava a
produir-se un debat ben interessant, la dificultat d’integrar a
dones de diferents edats amb una mateixa lluita. Un nou repte a
considerar.
A
l’acabar les Merudes, eran el torn de les Xateba, que conjuntament,
amb l’Espai Feminista d’Esquerra Unida, ens contaven les seues
experiències i començava un altre debat: dones que havien fet el
pas cap a la política i a més, provenen d’espais associatius i
feministes. Els ho posem fàcil o pel fet de ser dones els exigim
molts més resultats en poc temps?
Ja
anavem tard, pel que respectava a l’horari programat, però faltava
encara presentar-se l’associació «Homes valencians per la
igualtat», que encara que estan en procés de constitució, ja han
organitzat activitats i tenen molts reptes per endavant. Per últim,
era l’associació Més que Dones en explicar el per què de la seua
creació i les ganes de celebrar aquestes jornades, des de feia molt
de temps. Trobar-nos i conèixer-nos és fonamental per establir
aquesta sororitat tan necessària entre nosaltres.
Després
del descans i de comentar les primeres impressions, començava el
taller impartit per Coto Talens, dona extraordinària com poques i
amb un SI tan gran sempre que li demanes qualsevol col·laboració,
que no hi ha paraules per descriure-la. Escoltar-la és un plaer i
així va ser.
Va
parlar sobre la necessitat d’empoderament de les dones, per què
aquest empoderament crea el treball en xarxa, i això al fi i al cap,
és la sororitat: la capacitat de treballar plegades, de buscar un
objectiu comú i treballar-hi fins aconseguir-lo.
El
taller no podia acabar d’una altra manera: les cadires van canviar
de lloc, es va crear un cercle a la Sala Joan de Joanes on després
d’escoltar a Coto, teníem ganes de compartir les nostres
inquietuds, de fer preguntes, comentar pensaments...
Com
sempre passa amb els tallers de Coto, no tens mai prou, sempre et
queda la sensació que aquell moment no pot acabar. Però tot acaba i
ens esperaven per dinar.
Un
gran moment el dinar, tot i que anàvem amb presses, per què havíem
de continuar de vesprada, necessitàvem un moment d’esbarjo, de
somriures, de complicitats, de records i de creació de nous
records...Dones fantàstiques, totes i cadascuna d’elles.
La
vesprada semblava que costaria, feia molta calor, havíem dinat massa
i molt bé al Ravalet, així que, per què no dir-ho, necessitàvem
un descans, més que un taller. Però Adriana Pastor i Granell, amb
la seua veu pausada i tranquil·la, les espelmes i de més, ens va
inspirar.
Amb
les conclusions, abraçades, somriures i llàgrimes feren la seua
aparició, els moments compartits, les complicitats, els debats,
havien creat una xarxa entre les assistents i s’havia d’expressar
tot aquell sentiment.
El
dia no podia acabar de millor manera: les companyes de les
Vagidonasses d’Alacant, compartiren els seus particulars «Monòlegs
de la Vagina» d’Eve Ensler amb les participants de les jornades i
totes aquelles persones que van voler assitir. De fet, conjuntament
amb l’exposició eren els dos actes oberts al públic en general.
Unes
jornades molt especials, que ajudaran a crear xarxa entre les
diferents associacions de la comarca; jornades que ens fan créixer
conjuntament i que ens donen energia per a continuar lluitant.
Contentes per les reflexions i debats creats, amb molta il·lusió
per començar a preparar la segona edició.
