Mostrando entradas con la etiqueta recortes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta recortes. Mostrar todas las entradas

viernes, 22 de noviembre de 2013

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2013 - Dia Internacional per l’Eradicació de la Violència vers les Dones



Un altre any ens trobem a aquesta Plaça per commemorar el dia Internacional per l’eradicació de las violència vers les dones. Enguany hem volgut animar als nostres companys, amics, fills i veïns de Bocairent,  a implicar-se de manera més activa en la lluita contra aquesta lacra social, ja que és un problema d’alguns homes, violents, que maltracten i assassinen a dones. Un altre any hem de recordar les 51 dones assassinades durant l’any 2013...A què esperem per unir esforços i acabar amb aquest problema?

La violència contra les dones té moltes formes i nivells d’intensitat. La més visible són el nombre d’assassinats al llarg de l’ any, que van acumulant-se en les últimes dècades de manera alarmant, arribant a xifres que l’ONU considera pròpies d’una pandèmia mundial. Podem parlar de ‘terrorisme masclista’. Tenim una llei integral pionera, però que no està resultant efectiva per què no se l’ha dotada del pressupost ni dels recursos necessaris, sobre tot en l’apartat dedicat a la prevenció i atenció de les víctimes, que moltes vegades són revictimitzades i depenen de les  escasses ajudes assistencials per sortir d’eixa situació de dependència econòmica del seu agressor.

Per part dels governants estem trobant-nos en situacions que ens retornen a molts anys enrere, com la manera de comptabilitzar les víctimes, el protocol per decidir si hi ha o no maltractament físic, un ingrés hospitalari de 24 hores!!!!, etc...És cada vegada més difícil perseguir el maltractament psicològic que deixa seqüeles tant greus com el físic. El maquillatge de les xifres, les retallades camuflades en vàries partides pressupostàries dificulten l’obligació dels poders públics d’atendre aquestes situacions.

A més, la reforma de l’administració local elimina la competència dels municipis de prevenció i atenció a les dones que pateixen violència de gènere, eliminant els recursos de proximitat que actualment hi ha a molts municipis.

Els pressupostos destinats a la violència de gènere han disminuït en 2 anys més d’un 40%, no és d’estranyar, doncs, que cada vegada hi haja més casos de dones assassinades, sense haver denúncies prèvies. La taxa d’atur femení és bastant més elevada que la masculina, així és que, mentre les dones no puguen ser independents econòmicament, serà molt més difícil que s’atreveixen a denunciar.

A més de la disminució del pressupost destinat directament a la violència de gènere, també hem de tenir en conter la reforma educativa. Una reforma que ha eliminat l’assignatura d’educació per la ciutadania, per tant, han fet fora del currículum escolar l’educació per la igualtat i a més han tornat a incloure l’assignatura de religió com avaluable, imposant un model únic de família, el tradicional. Continuen deixant la coeducació fora del sistema escolar.

Per a que una dona siga capaç de denunciar el seu maltractador, I DE INICAR UNA NOVA VIDA SENSE VIOLÈNCIA, ha d’estar segura que disposa d’una xarxa social que reaccionarà en el mateix moment de la seva denúncia; però això, no passa en realitat, les dones tenen por, por a denunciar, i això moltes vegades els costa la vida.

Actualment, només es prenen mesures de protecció en un 50% de les denuncies i això deixa a les dones que s’atreveixen a donar el pas  de denunciar en situació d’indefensió i desprotecció. I només es denuncia un 30% dels casos, el silenci respecte a la violència continua sent molt gran.

Seguirem reclamant els nostres drets, DENUNCIANT LA INJUSTICIA TANTES VEGADES COM FAÇA FALTA, i buscarem la complicitat de TOTA LA SOCIETAT,  de homes i dones que realment creiem que una societat més igualitaria i justa és possible, i sobretot lliure de violència vers les dones. 

Seguirem treballant, perquè estem segures i segurs que ens queden molts 25 de novembre que commemorar...

RECORDA: EL TEU SILENCI ET FA CÒMPLICE.


Associació Més que Dones
Bocairent, 25 de novembre de 2013

sábado, 18 de mayo de 2013

FORA ELS VOSTRES ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS




El 95% dels líders de grups antiavortistes són homes i curiosament el 100% d'ells mai es veurà en situació d'avortar. En aquestos grups d'opinió trobem un discurs que considera la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) com una mena de caprici, i sembla tenir com un dels seus suposats que si la llei facilita la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs), les dones anirem a avortar en massa.


Els drets sexuals i reproductius són una reivindicació històrica del moviment feminista. La primera llei que legalitza l'avortament a Espanya és de 1937, sent ministra de Sanitat de la República, Federica Montseny. Amb la dictadura franquista, aquesta llei, igual que la del divorci i altres lleis que ampliaven els drets de ciutadania de les dones, va ser derogada. Durant la transició, amb el ressorgiment del moviment feminista, aquesta demanda torna a entrar en l'agenda política i culmina el 1985 amb l'aprovació de la Llei de l'avortament, una llei que legalitzava l'avortament en 3 supòsits: greu malformació del fetus, perill per la salut física de la mare o per a la salut psicològica. Aquest tercer supòsit, els motius psicològics, van ser el gran colador per legalitzar les IVE; però és que realment, assumir una maternitat no desitjada, no causa un dany psicològic a la mare?

L'actual Llei de Drets Sexuals i Reproductius, també anomenada pels sectors ultraconservadors la Llei Aído (recordeu que teníem una Ministra d'Igualtat?), substitueix els supòsits, pels terminis, legalitzant totes les IVE abans de les 12 setmanes de gestació, i contemplant tots els supòsits de l'anterior llei. Ampliava els drets sexuals i reproductius, a més de l'avortament, tractava sobre la planificació familiar i l'educació sexual a l'escola. És una llei progressista, respectuosa amb les necessitats de les dones i en consonància amb altres lleis europees; els drets sexuals i reproductius són drets humans, però sembla que això, als sectors reaccionaris ultra catòlics no els va agradar en absolut i des de que es va aprovar la llei van començar a plantejar recursos a la mateixa, sobretot perquè considerava que a partir dels 16 anys les menors podien avortar sense consentiment dels seus pares (quan el dret canònic fixa l'edat mínima per casar-se a 14 anys d'edat). Aquest recurs encara no ha estat resolt pel Tribunal Constitucional.

Sembla que per a certs grups de pressió, qualsevol conquesta que supose l'ampliació dels drets i més si es tracta de les dones, és una espècie d'atemptat cap a l'ordre establert. Veiem com més enllà d'ideologies i religions, la majoria de les dones estan a favor d'aquesta llei que els permet exercir el dret sobre el seu propi cos, fins i tot associacions com 'Catòliques pel dret a decidir'.

En definitiva, les dones que s'han trobat en la situació d'un embaràs no desitjat han avortat, des de sempre, en la clandestinitat i assumint riscos per a la vida i la seva salut; sobretot les que no disposaven dels mitjans econòmics com per viatjar a Londres o Holanda, i la llei actual el que fa és garantir que qualsevol dona, independentment de la seva situació econòmica, puga fer-ho, en unes condicions sanitàries adequades i de manera gratuïta, a través del conveni amb clíniques especialitzades.

La reforma de la llei que planteja Gallardón suposarà un gran retrocés en els nostres drets, en el dret a decidir sobre els nostres cossos.