Mostrando entradas con la etiqueta gallardon. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta gallardon. Mostrar todas las entradas

sábado, 18 de mayo de 2013

FORA ELS VOSTRES ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS




El 95% dels líders de grups antiavortistes són homes i curiosament el 100% d'ells mai es veurà en situació d'avortar. En aquestos grups d'opinió trobem un discurs que considera la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) com una mena de caprici, i sembla tenir com un dels seus suposats que si la llei facilita la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs), les dones anirem a avortar en massa.


Els drets sexuals i reproductius són una reivindicació històrica del moviment feminista. La primera llei que legalitza l'avortament a Espanya és de 1937, sent ministra de Sanitat de la República, Federica Montseny. Amb la dictadura franquista, aquesta llei, igual que la del divorci i altres lleis que ampliaven els drets de ciutadania de les dones, va ser derogada. Durant la transició, amb el ressorgiment del moviment feminista, aquesta demanda torna a entrar en l'agenda política i culmina el 1985 amb l'aprovació de la Llei de l'avortament, una llei que legalitzava l'avortament en 3 supòsits: greu malformació del fetus, perill per la salut física de la mare o per a la salut psicològica. Aquest tercer supòsit, els motius psicològics, van ser el gran colador per legalitzar les IVE; però és que realment, assumir una maternitat no desitjada, no causa un dany psicològic a la mare?

L'actual Llei de Drets Sexuals i Reproductius, també anomenada pels sectors ultraconservadors la Llei Aído (recordeu que teníem una Ministra d'Igualtat?), substitueix els supòsits, pels terminis, legalitzant totes les IVE abans de les 12 setmanes de gestació, i contemplant tots els supòsits de l'anterior llei. Ampliava els drets sexuals i reproductius, a més de l'avortament, tractava sobre la planificació familiar i l'educació sexual a l'escola. És una llei progressista, respectuosa amb les necessitats de les dones i en consonància amb altres lleis europees; els drets sexuals i reproductius són drets humans, però sembla que això, als sectors reaccionaris ultra catòlics no els va agradar en absolut i des de que es va aprovar la llei van començar a plantejar recursos a la mateixa, sobretot perquè considerava que a partir dels 16 anys les menors podien avortar sense consentiment dels seus pares (quan el dret canònic fixa l'edat mínima per casar-se a 14 anys d'edat). Aquest recurs encara no ha estat resolt pel Tribunal Constitucional.

Sembla que per a certs grups de pressió, qualsevol conquesta que supose l'ampliació dels drets i més si es tracta de les dones, és una espècie d'atemptat cap a l'ordre establert. Veiem com més enllà d'ideologies i religions, la majoria de les dones estan a favor d'aquesta llei que els permet exercir el dret sobre el seu propi cos, fins i tot associacions com 'Catòliques pel dret a decidir'.

En definitiva, les dones que s'han trobat en la situació d'un embaràs no desitjat han avortat, des de sempre, en la clandestinitat i assumint riscos per a la vida i la seva salut; sobretot les que no disposaven dels mitjans econòmics com per viatjar a Londres o Holanda, i la llei actual el que fa és garantir que qualsevol dona, independentment de la seva situació econòmica, puga fer-ho, en unes condicions sanitàries adequades i de manera gratuïta, a través del conveni amb clíniques especialitzades.

La reforma de la llei que planteja Gallardón suposarà un gran retrocés en els nostres drets, en el dret a decidir sobre els nostres cossos.