Hui vos deixem l'article que Carmen Domenech va publicar al programa de Sant Agustí l'any 2004. I es que ja fa anys que aquestos canvis venen reclamant-se...
Recollida de signatures!
ENTRE LA TRADICIÓ I L'ACTUALITAT
Al
voltant de les nostres danses hi ha una sèrie d'accions i protocols
que s'han transmès de manera oral de pares i mares a fills i filles.
Aparentment pareix ser, que aquests protocols i costums són: els
caps de dansa, els acompanyants, etc, sempre han sigut de la mateixa
manera. Però en realitat sempre hi ha hagut canvis i sobretot al
llarg del segle XX, que jo tinga coneixement, ha estat un segle ple
de canvis importants:
-
Amb la llum elèctrica, desapareixen les graelles o alimares que
il·luminaven la plaça, apareix la estètica dels ornaments amb
bombetes o perilles de colors, i darrerament la popularment coneguda
aranya.
-
Apareix la figura de la Clavariessa (any 1954) i desapareix la figura
del Majoral Major.
-
Es canvien les dates de celebrar les danses, de fer-se a partir del
dia de Sant Agustí, passen a fer-se cinc dies abans.
-
Es deixen de fer dansetes en alguns carrers tradicionals, (per
exemple: al carrer Ereta de Penya), i s'augmenten les nits de
dansetes per a ballar en el carrer de les clavariesses corresponents.
-
Es posa una edat mínima per eixir a ballar al rogle gran.
-
Es produeix un canvi o recuperació, pel que fa a la indumentària
tradicional per eixir a ballar. Els homes han adoptat tota classe de
peces i color tradicionals: saragüells, negrilles, calçó curt de
patiport, jupetins, jupes, mocadors, calces de colors, etc. Respecte
a les dones hi ha en l'actualitat una gran varietat de vestits, que
li donen a les danses una gran vistositat, colorit i riquesa. Cal
destacar, desgraciadament la desaparició de la utilització del
mocador de Manila i els faldellins de cretona. D'altra banda, hem de
destacar la gran quantitat de models de jipons, cotetes i faldellins
d'inspiració sobre peces del segle XVIII, i sobretot la recuperació
del faldellí de llana que ja popularment se'l denomina de
«cardaora».
Com
es pot veure el temps va passant i les coses van canviant, res és de
«tota la vida», i d'aquesta manera la festa va millorant. En
l'actualitat, cal destacar el gran nombre de parelles que ixen a la
plaça i l'ambient festiu que entre aquestes es respira.
Crec
que cal anar pensant en fer un anàlisi crític de la realitat de les
danses i d'algunes accions i protocols que conserva, que són
veritablement discriminatòries entre les dones que participen en la
festa. És a dir, a la festa hi ha una sèrie d'accions que
discriminen a les dones entre casades i fadrines. Les casades tenen
uns privilegis i les fadrines en tenen altres. Tot açò, fa que
algunes nits, es produïsquen conflictes entre balladors i
balladores, uns que respecten la tradició i altres que no ho fan.
Per tant, els majorals unes vegades utilitzen el criteri de la
tradició, altres callen i deixen fer i la majoria de les vegades es
veuen impotents de posar raó on tots la tenen. En aquest cas, la
tradició i el dret a la igualtat es contradiuen.
Crec
que va sent hora de reflexionar sobre alguns temes, com per exemple:
-
Per què té que ser casada la dona cap de dansa?
-
Per què l'acompanyament del cap de dansa té que ser necessàriament
una dona casada?
-
Per què hi ha dos torns a l'hora d'eixir a ballar?
-
Per què es permet que algunes balladores s'arreglen els torns?
-
Per què es permet que en les formes d'interpretar els fandangos,
s'ajunten quadres i es facen passades estranyes on va desvirtuant-se
la dansa?
Per
al meu entendre, la festa necessita d'una actualització i d'aquesta
manera incorporar els drets aconseguits per les dones en tots els
àmbits, i així, poder-los exercir a l'hora de gaudir les nostres
danses.
Ara
bé, en cas de que aquest canvis es dugueren a terme, caldria fer una
forta campanya d'informació i de consens per a que la festa
incorpore unes normes veritablement igualitàries i democràtiques,
acuradament estudiades per a que aquestes noves normes siguen
acceptades per tots i totes els components que participen en les
danses i que no foren motiu de confusió ni de conflicte.
La
tradició no té que ferir els drets de les persones, però també
hem de ser conscients de que, el que ha fet que les danses arriben
als nostres dies amb la qualitat i serietat que tenen, ha estat
perquè tot el món tenia clar quin era el seu paper. Per la qual
cosa, pense que les persones que estan al front de l'organització de
la festa tenen l'obligació de conèixer les tradicions i des d'eixe
coneixement fer les propostes per adequar-les als nous temps, amb
tranquil·litat i sense entrar en debats acalorats i amb manca de
raó, els majorals haurien de fer un treball de consens i anar fent
propostes de canvi per aconseguir el difícil equilibri entre la
tradició i els temps actuals, i a la vegada aconseguir una festa
participa i activa, orgullosa del seu passat i amb molt de futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario