lunes, 17 de junio de 2013

SANT JOAN 2013



“Querid@a tod@s:
Una vez más llegamos al solsticio de verano y nos preparamos para festejar la Natividad de San Juan Bautista. Juan es el precursor del Mesías, la “voz que clama al desierto”, que sacudía e interpelaba a quienes le escuchaban.
Hoy, su voz nos interpela nuevamente. San Juan sacudió las estructuras de su tiempo alertando que la liberación tan deseada por Israel debía ir pareja de un cambio de actitudes y valores, un tema de actualidad.
Porque ya no basta con hablar de crisis. Todos sabemos que la crisis que padecemos y que se manifiesta en la corrupción, los desahucios y especulaciones, las primas de riesgo, el tráfico de drogas y de influencias, los millares de abortos… es la punta de un iceberg cuya parte sumergida es otra crisis, la de valores, pues la honradez, la integridad, la educación cívica, el esfuerzo…parece que no están de moda.
San Juan Bautista nos invita entonces, a quienes celebremos su fiesta, a abrir desde el Evangelio nuevos horizontes de futuro, es decir, a renovarnos desde la Palabra para ser y dar respuesta a los retos que nos plantea nuestro tiempo y ante los que no podemos permanecer en silencio. Tenemos obligación moral de ello.
Solo entonces habrá verdadera fiesta.
Que San Juan Bautista interceda por nosotros. Feliz Fiesta.
Vuestro Parroco”



 Amb aquestes paraules es dirigeix el rector al poble de Bocairent, per la festivitat de Sant Joan. Des de l’Associació Més que Dones volem manifestar la nostra sorpresa per la vinculació que fa de l'avortament amb la crisi econòmica.

Per contra, no diu res de les centenars de dones que han mort a mans de les seues parelles, ni tan sols es preocupa per la violència que cada dia pateixen milers de dones. Amb l’excusa de la crisi han tancat centres, eliminat ajudes per a dones maltractades, i tampoc en parla; res de res.
També hem trobat una mica estrany que no recorde els casos de pederàstia que s’han detectat a l’església catòlica i que, poques voltes, s’han denunciat davant la justícia; la màfia de xiquets robats, ben entrada la democràcia i on també, apareix l’església catòlica. Aquestos delictes, també formen part de la crisi de valors a la que fa referència, i en canvi, no els anomena...
Ens agradaria recordar que l’origen de la festivitat de Sant Joan és una festa pagana, en honor del Sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, amb motiu de l'arribada de la calor més intensa, caracteritzats per l'exaltació de la vida i l'amor. La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Moments màgics en els quals tot és possible...Totes aquestes cerimònies tenen al foc com a protagonista: es procedeix a la crema controlada de diversos elements amb l'objectiu de purificació... de la llar (cas de les fogueres d'andròmines), o dels vessants i camps (cas de les baixades de falles i les rodes de foc).

Vivim en un país laic i aconfessional, per tant, trobem fora de lloc aquest escrit amb motiu d’unes festes que pertanyen a tot el poble.

Podeu deixar la vostra opinió en l'apartat comentaris d'aquest blog o fer-la arribar a la pàgina de la parròquia i de la Junta de Sant Joan.

Associació Més q Dones

 



sábado, 18 de mayo de 2013

FORA ELS VOSTRES ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS




El 95% dels líders de grups antiavortistes són homes i curiosament el 100% d'ells mai es veurà en situació d'avortar. En aquestos grups d'opinió trobem un discurs que considera la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) com una mena de caprici, i sembla tenir com un dels seus suposats que si la llei facilita la IVE (Interrupció Voluntària de l’Embaràs), les dones anirem a avortar en massa.


Els drets sexuals i reproductius són una reivindicació històrica del moviment feminista. La primera llei que legalitza l'avortament a Espanya és de 1937, sent ministra de Sanitat de la República, Federica Montseny. Amb la dictadura franquista, aquesta llei, igual que la del divorci i altres lleis que ampliaven els drets de ciutadania de les dones, va ser derogada. Durant la transició, amb el ressorgiment del moviment feminista, aquesta demanda torna a entrar en l'agenda política i culmina el 1985 amb l'aprovació de la Llei de l'avortament, una llei que legalitzava l'avortament en 3 supòsits: greu malformació del fetus, perill per la salut física de la mare o per a la salut psicològica. Aquest tercer supòsit, els motius psicològics, van ser el gran colador per legalitzar les IVE; però és que realment, assumir una maternitat no desitjada, no causa un dany psicològic a la mare?

L'actual Llei de Drets Sexuals i Reproductius, també anomenada pels sectors ultraconservadors la Llei Aído (recordeu que teníem una Ministra d'Igualtat?), substitueix els supòsits, pels terminis, legalitzant totes les IVE abans de les 12 setmanes de gestació, i contemplant tots els supòsits de l'anterior llei. Ampliava els drets sexuals i reproductius, a més de l'avortament, tractava sobre la planificació familiar i l'educació sexual a l'escola. És una llei progressista, respectuosa amb les necessitats de les dones i en consonància amb altres lleis europees; els drets sexuals i reproductius són drets humans, però sembla que això, als sectors reaccionaris ultra catòlics no els va agradar en absolut i des de que es va aprovar la llei van començar a plantejar recursos a la mateixa, sobretot perquè considerava que a partir dels 16 anys les menors podien avortar sense consentiment dels seus pares (quan el dret canònic fixa l'edat mínima per casar-se a 14 anys d'edat). Aquest recurs encara no ha estat resolt pel Tribunal Constitucional.

Sembla que per a certs grups de pressió, qualsevol conquesta que supose l'ampliació dels drets i més si es tracta de les dones, és una espècie d'atemptat cap a l'ordre establert. Veiem com més enllà d'ideologies i religions, la majoria de les dones estan a favor d'aquesta llei que els permet exercir el dret sobre el seu propi cos, fins i tot associacions com 'Catòliques pel dret a decidir'.

En definitiva, les dones que s'han trobat en la situació d'un embaràs no desitjat han avortat, des de sempre, en la clandestinitat i assumint riscos per a la vida i la seva salut; sobretot les que no disposaven dels mitjans econòmics com per viatjar a Londres o Holanda, i la llei actual el que fa és garantir que qualsevol dona, independentment de la seva situació econòmica, puga fer-ho, en unes condicions sanitàries adequades i de manera gratuïta, a través del conveni amb clíniques especialitzades.

La reforma de la llei que planteja Gallardón suposarà un gran retrocés en els nostres drets, en el dret a decidir sobre els nostres cossos.