CRÒNICA de les "I JORNADES FEMINISTES DE LES COMARQUES CENTRALS" - Bocairent, 18 de juny de 2016

Dissabte 18 de juny es van celebrar a Bocairent les I Jornades Feministes de les Comarques Centrals, titulades “Sororitat, Empoderament i Treball en Xarxa”, organitzades per l’Associació local Més que Dones.

Amb la col·laboració de la regidoria d’igualtat de l’Ajuntament de Bocairent i de l’Associació Dones de Xirivella en acció, la setmana anterior s’havia inaugurat l’exposició “Camí cap a la Igualtat”, no s’hi podia trobar un marc millor per a celebrar les jornades. Dones nascudes fa més de dos segles, amb les que encara, hui en dia, podríem conversar i lluitar conjuntament.

Començava el dia amb la rebuda a les assistents: encontres, reencontres, trobades cara a cara, converses amb la Heidi Braun, reconeguda llibretera feminista que ens va acompanyar al llarg del matí. Va ser un plaer. Res millor per començar el dia amb bones energies.

Posteriorment, i durant gairebé dues hores, les diferents associacions que ens acompanyaven es van presentar i explicar, les seues lluites diàries.

Associacions que comencen com el cas de les nostres veïnes de Banyeres de Mariola, «Mariola Violeta; amb vora 60 components. «Aldea Violeta» la segona en presentar-se, explicava que a hores d’ara no estaven gaire actives, però que no per això desanimades deixaven de participar i trobar-se amb altres dones de la comarca.

En tercer lloc, el «Col·lectiu de Dones Malva», agrupació formada al 1994, ens presentava la seua nova web (www.donesmalva.com) i compartien amb la resta les seues experiències i activitats realitzades al llarg d’aquests 22 anys de lluita.

Posteriorment, les Merudes d’Ontinyent, l’associació més jove participant a les jornades, ens explicaven la seua manera de funcionar i organitzar-se. Nascudes a partir de l’assemblea dels Joves Meruts, comparteixen espai a Ca la Mera i les seues activitats estan orientades cap a la joventut.

Mentre les diferents associacions s’anaven presentant començava a produir-se un debat ben interessant, la dificultat d’integrar a dones de diferents edats amb una mateixa lluita. Un nou repte a considerar.

A l’acabar les Merudes, eran el torn de les Xateba, que conjuntament, amb l’Espai Feminista d’Esquerra Unida, ens contaven les seues experiències i començava un altre debat: dones que havien fet el pas cap a la política i a més, provenen d’espais associatius i feministes. Els ho posem fàcil o pel fet de ser dones els exigim molts més resultats en poc temps?

Ja anavem tard, pel que respectava a l’horari programat, però faltava encara presentar-se l’associació «Homes valencians per la igualtat», que encara que estan en procés de constitució, ja han organitzat activitats i tenen molts reptes per endavant. Per últim, era l’associació Més que Dones en explicar el per què de la seua creació i les ganes de celebrar aquestes jornades, des de feia molt de temps. Trobar-nos i conèixer-nos és fonamental per establir aquesta sororitat tan necessària entre nosaltres.

Després del descans i de comentar les primeres impressions, començava el taller impartit per Coto Talens, dona extraordinària com poques i amb un SI tan gran sempre que li demanes qualsevol col·laboració, que no hi ha paraules per descriure-la. Escoltar-la és un plaer i així va ser.

Va parlar sobre la necessitat d’empoderament de les dones, per què aquest empoderament crea el treball en xarxa, i això al fi i al cap, és la sororitat: la capacitat de treballar plegades, de buscar un objectiu comú i treballar-hi fins aconseguir-lo.

El taller no podia acabar d’una altra manera: les cadires van canviar de lloc, es va crear un cercle a la Sala Joan de Joanes on després d’escoltar a Coto, teníem ganes de compartir les nostres inquietuds, de fer preguntes, comentar pensaments...

Com sempre passa amb els tallers de Coto, no tens mai prou, sempre et queda la sensació que aquell moment no pot acabar. Però tot acaba i ens esperaven per dinar.

Un gran moment el dinar, tot i que anàvem amb presses, per què havíem de continuar de vesprada, necessitàvem un moment d’esbarjo, de somriures, de complicitats, de records i de creació de nous records...Dones fantàstiques, totes i cadascuna d’elles.

La vesprada semblava que costaria, feia molta calor, havíem dinat massa i molt bé al Ravalet, així que, per què no dir-ho, necessitàvem un descans, més que un taller. Però Adriana Pastor i Granell, amb la seua veu pausada i tranquil·la, les espelmes i de més, ens va inspirar.

Amb l’energia contagiada ens vam repartir en grups per treballar millor i poder parlar tranquil·lament, ens vam conèixer una mica més, que al cap i a la fi, per això ens havíem trobat.

Amb les conclusions, abraçades, somriures i llàgrimes feren la seua aparició, els moments compartits, les complicitats, els debats, havien creat una xarxa entre les assistents i s’havia d’expressar tot aquell sentiment.

El dia no podia acabar de millor manera: les companyes de les Vagidonasses d’Alacant, compartiren els seus particulars «Monòlegs de la Vagina» d’Eve Ensler amb les participants de les jornades i totes aquelles persones que van voler assitir. De fet, conjuntament amb l’exposició eren els dos actes oberts al públic en general.

Unes jornades molt especials, que ajudaran a crear xarxa entre les diferents associacions de la comarca; jornades que ens fan créixer conjuntament i que ens donen energia per a continuar lluitant. Contentes per les reflexions i debats creats, amb molta il·lusió per començar a preparar la segona edició.