Divendres 8 de març començava amb un dia
clar i assolellat; tot semblava que els actes preparats per al vespre d’aquell dia estaven gairebé enllestits. Era la primera vegada que organitzàvem
un acte tan nombrós, així és que vam treballar de valent.
Cap
a les 18:30 vam començar amb els tallers infantils, vora una trentena de
xiquetes i xiquets de diverses edats van participar. Van pintar el mural que
després utilitzaríem per a fer-se fotos amb les perruques que havíem preparat
per a l’ocasió, van cantar i es van divertir...d’això es tractava!!
Una hora després va ser el torn de les
companyes de "La Perruca de Luca", ens van explicar la seva història i ens van
fer partíceps del seu projecte. Tots ens vam quedar amb ganes de més, així és que haurem de fer una
altra trobada quan tinguen el llibre editat. Ja tenim moltes ganes, per què vam
descobrir a unes persones meravelloses! Esperem que siga el principi d’una gran
amistat...
Mentre tot això passava, els amics de "El
Diluvi" ja anaven preparant l’equip de so, per al concert que ens oferirien més
tard i les sòcies de Mésqdones acabàvem de preparar les taules: faltaven gots,
no teníem prou adobat i beguda. En tindríem prou per a totes les persones que
esperàvem? Quins nervis i al mateix temps quines ganes de vore el Maset dels
Granaders, de gom a gom, amb gent compromesa amb l'equitat de gènere.
Poc a poc, la nit va transcórrer amb una
normalitat que ni tan sols nosaltres esperàvem...tots, gent de totes les edats vam poder sopar, beure,
riure i parlar tranquil·lament...
Estem molt satisfetes! La resposta per part de la gent del poble ha sigut espectacular. Estem segures que aquesta va ser la primera nit, de moltes més, que compartirem a partir d’ara.
Estem molt satisfetes! La resposta per part de la gent del poble ha sigut espectacular. Estem segures que aquesta va ser la primera nit, de moltes més, que compartirem a partir d’ara.
Una mica abans de les onze de la nit, Rosa
Pascual llegia unes paraules per a recordar el perquè d’aquest sopar i
presentava al grup El Diluvi...començava la festa!
Cançó a cançó, els més grans van recordar
l’Ovidi i els més menuts descobriren un món nou. De la mà de la Flora, l’Andreu,
Miquel, David i Jordi durant una bona estona vam desconnectar dels problemes
quotidians i vam deixar que les seues notes envaïren els nostres pensaments.
Estem segures que no ho vam fer perfecte.
Sempre, tot, es pot millorar. Prenem nota per a l’any que ve!
Aprofitem per donar les gràcies a totes
les persones, empreses i entitats que ens han ajudat a preparar-ho i sobretot,
a totes i cadascuna de les persones que van voler compartir amb nosaltres el Dia de la Dona, perquè encara ens queda llarg camí per recórrer.
"Som la veritat silenciada entre mentides,
Pero avuí ens plantem:
Sabem fer i fem saber"
FINS LA PRÒXIMA
Pero avuí ens plantem:
Sabem fer i fem saber"
FINS LA PRÒXIMA