Un altre any ens trobem a
aquesta Plaça per commemorar el dia Internacional per l’eradicació de las
violència vers les dones. Enguany hem volgut animar als nostres companys,
amics, fills i veïns de Bocairent, a
implicar-se de manera més activa en la lluita contra aquesta lacra social, ja
que és un problema d’alguns homes, violents, que maltracten i assassinen a dones.
Un altre any hem de recordar les 51
dones assassinades durant l’any 2013...A què esperem per unir esforços i acabar
amb aquest problema?
La violència contra les dones
té moltes formes i nivells d’intensitat. La més visible són el nombre d’assassinats
al llarg de l’ any, que van acumulant-se en les últimes dècades de manera
alarmant, arribant a xifres que l’ONU considera pròpies d’una pandèmia mundial.
Podem parlar de ‘terrorisme masclista’. Tenim una llei integral pionera, però
que no està resultant efectiva per què no se l’ha dotada del pressupost ni dels
recursos necessaris, sobre tot en l’apartat dedicat a la prevenció i atenció de
les víctimes, que moltes vegades són revictimitzades i depenen de les escasses ajudes assistencials per sortir
d’eixa situació de dependència econòmica del seu agressor.
Per part dels governants estem
trobant-nos en situacions que ens retornen a molts anys enrere, com la manera
de comptabilitzar les víctimes, el protocol per decidir si hi ha o no maltractament
físic, un ingrés hospitalari de 24 hores!!!!, etc...És cada vegada més difícil
perseguir el maltractament psicològic que deixa seqüeles tant greus com el
físic. El maquillatge de les xifres, les retallades camuflades en vàries partides
pressupostàries dificulten l’obligació dels poders públics d’atendre aquestes
situacions.
A més, la reforma de
l’administració local elimina la competència dels municipis de prevenció i atenció
a les dones que pateixen violència de gènere, eliminant els recursos de proximitat
que actualment hi ha a molts municipis.
Els pressupostos destinats a
la violència de gènere han disminuït en 2 anys més d’un 40%, no és d’estranyar,
doncs, que cada vegada hi haja més casos de dones assassinades, sense haver
denúncies prèvies. La taxa d’atur femení és bastant més elevada que la
masculina, així és que, mentre les dones no puguen ser independents
econòmicament, serà molt més difícil que s’atreveixen a denunciar.
A més de la disminució del
pressupost destinat directament a la violència de gènere, també hem de tenir en
conter la reforma educativa. Una reforma que ha eliminat l’assignatura d’educació
per la ciutadania, per tant, han fet fora del currículum escolar l’educació per
la igualtat i a més han tornat a incloure l’assignatura de religió com
avaluable, imposant un model únic de família, el tradicional. Continuen deixant
la coeducació fora del sistema escolar.
Per a que una dona siga capaç
de denunciar el seu maltractador, I DE INICAR UNA NOVA VIDA SENSE VIOLÈNCIA, ha
d’estar segura que disposa d’una xarxa social que reaccionarà en el mateix
moment de la seva denúncia; però això, no passa en realitat, les dones tenen
por, por a denunciar, i això moltes vegades els costa la vida.
Actualment, només es prenen
mesures de protecció en un 50% de les denuncies i això deixa a les dones que
s’atreveixen a donar el pas de denunciar
en situació d’indefensió i desprotecció. I només es denuncia un 30% dels casos,
el silenci respecte a la violència continua sent molt gran.
Seguirem reclamant els nostres
drets, DENUNCIANT LA INJUSTICIA TANTES VEGADES COM FAÇA FALTA, i buscarem la
complicitat de TOTA LA SOCIETAT, de
homes i dones que realment creiem que una societat més igualitaria i justa és
possible, i sobretot lliure de violència vers les dones.
Seguirem treballant, perquè
estem segures i segurs que ens queden molts 25 de novembre que commemorar...
RECORDA: EL TEU SILENCI ET FA
CÒMPLICE.
Associació Més que Dones
Bocairent, 25 de novembre de
2013
.JPG)
.JPG)
.JPG)
