SOC UNA PERSONA FEMINISTA?

Ja fa temps que venim discutint a l’Associació que, últimament, entre els mitjans de comunicació i “alguns” polítics, el terme “feminista” torna a estar, podríem dir que, mal vist...

Be, també podríem dir que, de fa uns mesos cap ací, tot el que no siga estar d’acord amb les polítiques del Govern, ja siga autonòmic o central, és menyspreable. Doncs bé, nosaltres no ens resignem, SOM FEMINISTES, i sabem que hi ha molta gent que també ho és i no ho sap...

Què significa ser feminista al s. XXI?

L’article primer de la Declaració dels Drets Humans diu: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres”; sona bé eh? El problema és que aquest article no es compleix al 100%. Les lleis diuen que sí, que som iguals, però les estadístiques demostren que això no és veritat: continuem guanyant menys per la mateixa feina; carreguem amb feines que ningú ens paga i moltes vegades, ni ens agraeixen; ens maten pel fet de ser dones, de voler ser lliures...continuem patint el masclisme en molts àmbits de la nostra vida i a més, les noves generacions no ens demostren que hem avançat gaire.

Llavors per què lluitem les persones feministes actualment:

• Per acabar amb el terrorisme masclista.
• Per aconseguir un mateix salari, per la mateixa feina.
• Per que no volem que ens “ajuden” a l’hora de fer les tasques de la casa; lluitem per una feina conjunta i la coeducació de les nostres filles i fills.
• Per una educació que possibilite un futur en igualtat.
• Per que exigim a les administracions que facen possible aquesta igualtat i han d’impulsar lleis que modifiquen el sector públic i privat per tal de fer efectiva aquesta igualtat.

Podríem seguir i afegir moltes altres demandes, però trobem que aquestos punts ja són un bon començament per decidir si som feministes o no? 

Què em dieu, SOU FEMINISTES?

CRÒNICA 8 DE MARÇ

Divendres 8 de març començava amb un dia clar i assolellat; tot semblava que els actes preparats per al vespre d’aquell dia estaven gairebé enllestits. Era la primera vegada que organitzàvem un acte tan nombrós, així és que vam treballar de valent.

Cap a les 18:30 vam començar amb els tallers infantils, vora una trentena de xiquetes i xiquets de diverses edats van participar. Van pintar el mural que després utilitzaríem per a fer-se fotos amb les perruques que havíem preparat per a l’ocasió, van cantar i es van divertir...d’això es tractava!!

Una hora després va ser el torn de les companyes de "La Perruca de Luca", ens van explicar la seva història i ens van fer partíceps del seu projecte. Tots ens vam quedar amb ganes de més, així és que haurem de fer una altra trobada quan tinguen el llibre editat. Ja tenim moltes ganes, per què vam descobrir a unes persones meravelloses! Esperem que siga el principi d’una gran amistat...

Mentre tot això passava, els amics de "El Diluvi" ja anaven preparant l’equip de so, per al concert que ens oferirien més tard i les sòcies de Mésqdones acabàvem de preparar les taules: faltaven gots, no teníem prou adobat i beguda. En tindríem prou per a totes les persones que esperàvem? Quins nervis i al mateix temps quines ganes de vore el Maset dels Granaders, de gom a gom, amb gent compromesa amb l'equitat de gènere.

Poc a poc, la nit va transcórrer amb una normalitat que ni tan sols nosaltres esperàvem...tots, gent de totes les edats vam poder sopar, beure, riure i parlar tranquil·lament...
Estem molt satisfetes! La resposta per part de la gent del poble ha sigut espectacular. Estem segures que aquesta va ser la primera nit, de moltes més, que compartirem a partir d’ara.

Una mica abans de les onze de la nit, Rosa Pascual llegia unes paraules per a recordar el perquè d’aquest sopar i presentava al grup El Diluvi...començava la festa!

Cançó a cançó, els més grans van recordar l’Ovidi i els més menuts descobriren un món nou. De la mà de la Flora, l’Andreu, Miquel, David i Jordi durant una bona estona vam desconnectar dels problemes quotidians i vam deixar que les seues notes envaïren els nostres pensaments.

Estem segures que no ho vam fer perfecte. Sempre, tot, es pot millorar. Prenem nota per a l’any que ve!

Aprofitem per donar les gràcies a totes les persones, empreses i entitats que ens han ajudat a preparar-ho i sobretot, a totes i cadascuna de les persones que van voler compartir amb nosaltres el Dia de la Dona, perquè encara ens queda llarg camí per recórrer.

"Som la veritat silenciada entre mentides,
Pero avuí ens plantem:
Sabem fer i fem saber"

FINS LA PRÒXIMA

MANIFEST 8 DE MARÇ

ASSOCIACIÓ MÉS QUE DONES

(BOCAIRENT, VALÈNCIA)

El 8 de Març ens recorda totes les lluites que han encapçalat les dones al llarg de la història. Els moviments feministes s’han configurat com a organitzacions crítiques amb els sistemes vigents. Uns sistemes que han canviat amb el temps però que, sota unes formes o altres, han reduït la dona. I és aquest moment, 2013, necessari d’organitzacions crítiques que facen front a la crisi; a la crisi de consciències que s’està emportant per davant drets aconseguits al llarg de la història.

Som feministes i estem orgulloses de ser-ho. Malgrat tot, caminem i caminarem. La història ens avala. Al llarg dels anys hem aconseguit la majoria dels objectius que ens hem proposat i tot açò, gràcies a les persones que han defensat i treballat per l’equitat de gènere i ho segueixen fent. Ens agafem de la mà del feminisme per l’equitat de gènere des de les escoles, des dels carrers, al poble, a casa, a cada racó de la nostra quotidianitat.

ESTEM FARTES de tantes renúncies!! Aquesta frase resumeix tots els nostres pensaments i només ens queda una sortida: lluitar. Hem decidit unir-nos, associar-nos i fer veure que les nostres reivindicacions no són cap somni, són realitats. Ho volem, perquè és nostre.

Associació Més que Dones

mesqdones@gmail.com